diumenge, 27 de maig del 2012

I abans de tancar, una darrera ullada en darrera.

Si fa no fa tres mesos en darrera, va començar aquesta experiència. Durant tot aquest temps he posat en marxa un procés d'investigació participativa que m'ha dut a assumir el rol de dinamitzador d'un grup molt heterogeni de persones adultes amb l'objectiu comú de millorar la lectura i l'escriptura. Tot això dins el meu propi centre de treball.

dilluns, 21 de maig del 2012

Regularitat en l'assistència - respectar el ritme propi

Avui se'ns ha presentat una situació d'aquelles que posa en entredit la flexibilitat. El cas és que ha tornat un antic alumne que no havia aparegut durant tot el trimestre sense avisar. Segons ens ha dit, ha estat treballant en un poble - cosa que ja li feia molta falta, doncs duia força temps sense ingressos!

La primera reacció ha estat animar-lo a esperar a l'inici del nou trimestre, donat que ja falta molt poc per tancar aquest i ell se n'ha perdut la major part. La motivació per fer-ho així era bàsicament per protegir-lo davant els canvis que es pogués trobar, donat que és un alumne amb moltes dificultats per consolidar el que sap.

Una simple frase ens ha bastat per desmuntar la nostra posició: "...si tengo trabajo no vengo, pero si no tengo trabajo lo mejor que puedo hacer es estar aquí. Si tu dices yo esperar, espero, pero en casa no haré nada...". Està clar, és una frase que se li ha repetit més de mil vegades en els darrers tres anys!

La resposta ha estat convidar-lo a entrar i que ja veuríem com li va, sempre érem a temps d'esperar.

Un cop més, haver llegit sobre altres experiències m'ha estat molt útil per a justificar aquesta decisió i per convertir una acció rutinària, com és exigir compromís i formalitat, en una inflecció en el meu aprenentatge.

Les persones adultes tenen el seu propi procés que no pot amotllar-se fàcilment a les exigències homogeneïtzadores dels serveis als que acudeixen. És necessari entendre aquest fet i adaptar-s'hi, mirant de potenciar al màxim les experiències educatives emancipadores mentre les persones assisteixen per tal de fomentar la seva autonomia en l'aprenentatge. Elles i només elles són qui pot donar una continuïtat a la seva experiència educativa.

Oferir un espai estable, amb una dinàmica de treball oberta, és essencial des d'aquest punt de vista.

dijous, 17 de maig del 2012

Obrir el taller al voluntariat

Els serveis mantinguts amb fons públics estan de retallada total, situacions que abans es consideraven de risc han caigut en situacions d'exclusió social, la formació és clau per accedir al mercat laboral. Aquests tres factors marquen profundament el marc d'intervenció del taller. Les persones que hi participen són usuaries dels serveis socials o grans dependents de serveis públics, les seves situacions personals són molt fràgils i tenen grans mancances que no els permeten accedir a la formació mínima demandada pel mercat laboral.

Certament són persones supervivents i el seu grau de compromís amb el taller, tenint en compte tot això és gran. Moltes vegades, però les seves dificultats influeixen negativament sobre el seu aprenentatge.

Amb tot, el taller els ofereix tres hores de formació a la setmana - abans de les retallades éren quatre hores i mitja. Penso que és un temps massa limitat, donat que s'evita carregar de tasques per fer a casa i que moltes vegades necessiten el suport educatiu per resoldre les situacions d'aprenentatge que se'ls plantegen.

Una de les propostes que he llançat durant les reflexions amb la tutora és la possibilitat de plantejar a la direcció l'apertura del servei al voluntariat mitjançant l'Agència de Voluntariat de Palma. La idea que proposo és organitzar unes sessions formatives destinades a les persones interessades en fer voluntariat d'alfabetització i després configurar una ampliació de l'horari comtant amb l'ajuda de les persones interessades. Fa anys vaig llegir sobre aquest plantejament aplicat a classes de suport escolar en una barriada d'una ciutat estatunidensa, però no he pogut recuperar-ne la referència.

De fa algun temps, des del servei d'orientació laboral hem començat a pensar en el voluntariat com una forma d'aturar els processos de degradació personal que suposa la desocupació de llarga durada.

Així, aquesta estratègia podria resoldre dues situacions amb una: a la vegada que aportem formació i fomentam l'assumpció de responsabilitats, millorem l'atenció a les persones en procés d'alfabetització.

En tot cas, hem acordat desenvolupar la proposta durant l'estiu, de cara al darrer trimestre d'aquest any.

dilluns, 14 de maig del 2012

La carta - pràctica significativa

Avui he volgut donar una passa més en el plantejament de les activitats, una activitat oberta que ens permetés sortir de la rutina escolar que he criticat en altres entrades.

La proposta que els he fet és la d'escriure una carta a la persona que ells escullin, amb dues úniques condicions: saber-ne l'adreça i que la persona pugui entendre el castellà. Per alguns no serà senzill, però em permetré certa flexibilitat en això també.

Nosaltres posem els segells i els sobres. A més els he animat a enviar una fotografia, si la tenen.

L'acollida ha estat força bona, tot i que algunes persones no sabíen per on començar. Per a tots ells aquesta serà la primera vegada en la seva vida que envien una carta.

Hi ha hagut algunes dificultats que crec que poden repetir-se en altres ocasions:
  • Escollir un destinatari no és senzill, algunes vegades per l'escassetat de vincles amb persones de fora i d'altres per la pressió de comunicar-se amb persones conegudes mitjançant un canal en el que no tenen massa confiança.
  • No tots els països tenen un sistema d'adreces conegut, amb el que hi ha casos en que no sé com ens ho farem per fer arribar la carta.
  • Els diferents alumnes tenen necessitats molt diferents, fet que permet adaptar molt el suport educatiu sense crear diferents activitats. Aquest punt pot veure's com una oportunitat!
A més, amb l'activitat poden treballar-se molts aspectes de la comunicació: estructura, pautes, construcció de missatges, reorganitzar les pròpies idees, etc.

Durant els propers dies seguirem treballant en la carta, de fet penso que pot ser una activitat que ocupi bona part del temps que ens queda abans de tancar el trimestre.

dimecres, 9 de maig del 2012

Emigrantes - Shaun Tan

Duc dues sessions treballant la lectura sense paraules - bé, avui n'he introduït algunes. La idea és ajudar a comprendre que llegir no sempre va relacionat amb les paraules.

Estic utilitzant un llibre que fa temps que tenc per casa, és de l'il·lustrador Shaun Tan, qui aconsegueix explicar una història d'emigració sense fer servir cap paraula. És un llibre molt recomanable, i va venir-me al cap ben aviat donat la majoria de persones migrants que acudeixen al taller. Crec que és una història que es senten molt seva, de fet dona molt de peu a xerrar... tal vegada una mica massa llarga i poètica.

La història narra l'aventura d'un home que deixa en darrera la seva família i el seu país ple de pors per anar a guanyar-se la vida en un món nou. Les il·lustracions ens fan partícips de les seves impressions i dificultats així com dels seus avanços... no us avanço el final perquè vull que us el llegiu...

Com arriba una persona a ser analfabeta?

A primera vista, voler entendre com una persona arriba a ser analfabeta, pot semblar contradictori. L'analfabetisme es considera un punt inicial en el camí individual cap al món lletrat, no pot arribar-se a ser analfabet. Des d'aquest punt de vista, s'entén que analfabet sigui un terme despectiu; una persona que no sigui capaç de llegir i escriure per ella mateixa demostra poca habilitat.

Això no sempre ha estat així, tot i que les paraules no foren les mateixes. A partir del segle XIII, l'església catòlica respon a les reformes i excisions amb la creació de la Santa Inquisició, un conjunt d'institucions que perseguien destruir tot aquell saber que anés en contra del seu interès. Prengueren foc a milers de llibres i persones, convertint aquests actes pro-analfabetisme en esdeveniments públics.

Amb l'exemple, la proposta és canviar la perspectiva, no centrar-nos en el procés individual sinó en el col·lectiu. Així, podem veure quin és el procés social que alimenta l'exclusió de les persones que no saben llegir i escriure.

Lluny de ser un exercici de retòrica, aquesta reflexió va en la línia de les propostes d'autores com Woods que defensen que l'alfabetització és un problema polític, social i econòmic. Alliberar-nos de la visió culturocentrista ens hauria de permetre ampliar la comprensió del què és l'alfabetització.

dilluns, 7 de maig del 2012

Què és llegir - exploració de l'audiovisual mut

En algunes ocasions havíem utilitzat una gran pantalla de plasma per mostrar imatges, amb la idea de treballar vocabulari per camps semàntics.

Amb l'estratègia de centrar la pràctica educativa en la capacitat de comprensió i interpretació dels texts, avui he tornat a introduir la pantalla però aquesta vegada per passar dos vídeos. Els dos tenen en comú que són d'animació, que no hi ha massa paraules - una entre els dos -, que transmeten un missatge positiu i que expliquen històries complexes.

Amb aquests ingredients, la sessió s'ha basat en veure els vídeos i debatre sobre els seus significats i sobre la seva procximitat amb la lectura.

Aquí us deixo les dues històries, què us sembla si deixau les vostres interpretacions als comentaris?