La meva impressió és que són instruments massa orientats a la pràctica desglossada, presentats d'una forma excessivament escolar i amb activitats sovint allunyades del context de les persones que participen al taller. Cal tenir en compte que en el dia a dia ja es produeix una avaluació, tal vegada menys sistematitzada. De la combinació de les dues se'n pot treure suficient informació com per a situar la persona en un continu que va des de la lletra al text.
Aquest continu és la matriu que orienta la intervenció actual. Les persones van avançant en les dimensions del món escrit i llegit. Comencen per la identificació i esbós de lletres, combinant-les seguidament per síl·labes fins a formar paraules que després enllaçaran per crear oracions i, finalment, petits textos.
Aquest continu serveix per entendre tant la lectura com l'escriptura. Mentre dins les sessions aquesta estructura està implícita però no es fa explícita, en la prova d'avaluació final sí que s'ordenen les diferents activitats segons aquesta estructura.
Diferents alumnes realitzen proves diferents. Als qui demostren major competència, se'ls presenten també algunes activitats més situades, però als alumnes amb majors dificultats han de resoldre activitats fora de context.
Comparteixo ara els documents d'avaluació, no els emplenats.
el tipus d'evolució lectora és el mateix que observo jo en els meus alumnes de CI, en un adult quin és el ritme d'aprenentatge? amb els nenes és bastant exponèncial i ràpid ... amb adults no he fet aquesta part d'alfabetització i em crida l'atenció... fins ara
ResponEliminaHola Fàtima... l'evolució es basa en les indicacions de Ferreiro i Teberosky i certament és vàlida. Penso que l'error es troba més en la metodologia. Els adults no responem bé quan s'adopta una metodologia massa escolar... a més, també m'he adonat que ens persones nouvingudes hi ha diferències en funció de si, per exemple, conèixen l'escriptura àrab o no, si són homes o dones, etc...
ResponEliminaPot sorprendre, però conèixer l'àrab dificulta més que no ajuda... suposo que hi ha certes estructures fixades que costa molt fer-les visibles per tal de poder-les modificar.
En aquests moments estic consultant abundant literatura sobre l'aprenentatge durant l'edat adulta, espero treure'n pistes rellevants de com modificar la metodologia.
Fàtima, a mi m'ha sorprès enormement la diferència amb alumnes de CI. A CI són com esponges! van captant i aplicant, aprenent sense adonar-se'n! amb adults és molt més complicat i com diu el Xavier, si a més hi afegim una altra llengua i aprenentatges molt diferents com és el de l'àrab, encara la cosa es fa més difícil.
ResponEliminaTambé s'ha d'afegir que si es tracta de persones d'altres països es sol costar molt la discriminació d'alguns sons. En el cas de persones de Marroc, per exemple, els costa molt diferenciar e/i que pronuncien igual. Això els crea molt dubtes i dificultats, ja que es tracta de sons vocàlics molt utilitzats...