El grup està format per persones amb capacitats molt diferents, amb el que sovint la pràctica educativa ha tendit a separar als alumnes en grups de treball. La idea és bona, però topa amb la poca disponibilitat de recursos humans del servei. D'aquesta manera, fer grups vol dir reduir l'atenció que es dispensa a cada un. A més, la planificació i la gestió de les classes es torna molt més complexa.
Una de les solucions que s'aplica és la de comptar amb fitxes de treball que es van dispensant en funció de les habilitats que es volen treballar i el ritme de treball de cada persona. Algunes de les fitxes són d'elaboració pròpia, mentre d'altres simplement es descarreguen de la xarxa. Els ritmes dels alumnes varien molt i en algunes sessions, mentre un o dos treballen una sola fitxa, d'altres en podríen fer moltes més.
El problema amb les fitxes són bàsicament dos: la creació d'un context paral·lel, poc significatiu per als alumnes i que presenten la pràctica de la lecto-escriptura com una activitat que s'avalua entre el "correcte" i l'"incorrecte".
Les fitxes utilitzades són riques en imatges i acostumen a voltar entorn d'activitats de completar paraules, escriure paraules, associar imatges amb paraules o ordenar paraules per construir frases. Algunes menys, es centren en la col·locació dels paràgrafs per construir històries, animar a la invenció d'històries a partir de fragments o la classificació de paraules segons la seva tipologia.
Tots aquests exercicis són criticats en les fonts documentals que he anat revisant. Tant en infants i joves com en adults, la investigació educativa recomana tendir a activitats més holísitiques, molt lligades a la vida quotidiana dels alumnes, que posin en joc competències reals en contextos realistes.
En contraposició a les fitxes, a la llum de les meves lectures, serà més aconsellable el disseny de situacions d'aprenentatge on intervenguin documents reals, fàcilment reconeixibles pel grup. La pràctica educativa podria reconduir-se des del treball en petits grups als plantejaments al gran grup que pugin resoldre's en grups heterogenis, aprofitant el potencial de l'educació entre iguals.
La intervenció educativa hauria de nodrir-se d'una observació respectuosa del que són les pràctiques amb el text posades en joc pels alumnes.
Un dels principals problemes de les fitxes de treball és que potencien la formació individualitzada a la interacció entre els membres del grup. Això afavoriria a alguns alumnes més avançats mentre juga en contra d'alumnes amb més mancances.
ResponElimina