El viatge de l'alfabetisme

Començo a preparar un article a partir d'una idea que m'ha vengut al cap en veure aquest mapa.

Podeu consultar-lo a la viquipèdia, juntament amb altres dades interessants.

Tal vegada les dades no són les més actuals (tenen entre 4 i 9 anys), però miraré d'obtenir-ne de més recents.

A veure què us sembla: si Espanya figura en el lloc 58 amb una taxa d'alfabetització superior al 97% però ha estat país destí de migracions durant la primera dècada del segle XXI, no deuen haver influït les taxes d'alfabetització dels països d'origen en baixar una mica aquesta ràtio?

Aquesta és la pregunta que miraré de respondre aquí.

El concepte "andragogy"

De les moltes lectures que estic fent per alimentar aquest pràcticum (ja heu vist que les vaig ordenant i referenciant... però encara no ho tenc tot al dia), la que més m'està aportant és la d'un dels capítols del llibre The modern practice of adult education. From pedagogy to andragogy, de Malcolm S. Knowles.

L'autor i planteja la contraposició del concepte pedagogia (que vincula a l'ensenyament dirigit a criatures) amb el d'andragogia (que exposa com l'ensenyament orientat a persones adultes). Al meu entendre, els dos conceptes s'han anat integrant des del moment en que es va escriure el llibre i, a dia d'avui, molts dels punts sobre els que l'autor reflexiona ja s'han incorporat a l'àmbit de l'educació de criatures. Tot i això, el llenguatge i les reflexions que exposa Knowles m'han donat molt per pensar i, de fet, penso que serà el principal referent de cara al projecte educatiu que em proposo redactar.

Em proposo fer una síntesi comentada de l'article que no deixaré de compartir aquí, amb vosaltres, però d'entrada aniré publicant alguns esquemes de les idees que l'autor exposa sobre l'aprenentatge dels adults.

"Deriva" per detectar espais exigents per a persones analfabetes

Fa temps vaig sentir xerrar de les derives i em va agradar la idea. Sortir al carrer per fer un recorregut guiat pels participants amb un fil conductor. Avui ho he posat en pràctica i per això faig ús de les cometes al títol... el grup no és massa pro-actiu. Tot i així, cal dir que molts dels espais els han escollit ells d'una forma més o menys directa. D'altres, els he anat introduint jo.

Estic content de l'experiència i crec que ha servit per rompre una mica amb l'estereotip de "classe", sortint de l'àmbit escolar. Ara em queda una col·lecció de fotografies que podré fer servir a classe i, de passada, m'han sorgit algunes idees per a proposar-los-hi.

Publico ara algunes de les fotografies i em comprometo a tornar sobre aquesta entrada per comentar l'activitat amb major profunditat.

Primera sessió: jo no sóc el mestre!

Avui he conduit la sessió jo, després dels dies de "vacances". Com cada tres mesos era sessió d'entrades i sortides: molts dels alumnes segueixen tret d'algunes baixes per motius laborals o formatius; algunes persones s'incorporaven avui.

Com a part del procés del pràcticum, decidirem que assumiria les sessions del taller. D'aquesta manera estaré més a prop de la realitat i tant la investigació que realitzi en paral·lel com el resultat final tocarà més de peus a terra.

Així, avui ja els he introduït alguns dels principals canvis de cara a aquest nou trimestre:

Sobre la metodologia

El grup està format per persones amb capacitats molt diferents, amb el que sovint la pràctica educativa ha tendit a separar als alumnes en grups de treball. La idea és bona, però topa amb la poca disponibilitat de recursos humans del servei. D'aquesta manera, fer grups vol dir reduir l'atenció que es dispensa a cada un. A més, la planificació i la gestió de les classes es torna molt més complexa.

Una de les solucions que s'aplica és la de comptar amb fitxes de treball que es van dispensant en funció de les habilitats que es volen treballar i el ritme de treball de cada persona. Algunes de les fitxes són d'elaboració pròpia, mentre d'altres simplement es descarreguen de la xarxa. Els ritmes dels alumnes varien molt i en algunes sessions, mentre un o dos treballen una sola fitxa, d'altres en podríen fer moltes més.

Sobre l'avaluació final del trimestre

Aquests dies he pogut observar ja algunes sessions del taller. Tal vegada la més interessant com a punt de partida per a les meves futures intervencions serà la que va tancar el trimestre: el dia de la prova d'avaluació. Més endavant digitalitzaré alguns exemples per compartir amb vosaltres, donat que penso que és molt interessant conèixer de prop quines eines s'utilitzen per copsar el canvi en l'aprenentatge.

La meva impressió és que són instruments massa orientats a la pràctica desglossada, presentats d'una forma excessivament escolar i amb activitats sovint allunyades del context de les persones que participen al taller. Cal tenir en compte que en el dia a dia ja es produeix una avaluació, tal vegada menys sistematitzada. De la combinació de les dues se'n pot treure suficient informació com per a situar la persona en un continu que va des de la lletra al text.

De què xerrarem aquí

Inauguro aquest blog/diari de pràctiques compartint les inquietuds que m'empenyen a embarcar-me en l'àmbit de la formació bàsica de persones adultes.

Tal vegada ajudi si em presento una mica, així, si els companys i companyes llegiu aquest primer article us serà més senzill entendre l'abordatge d'aquest segon pràcticum (que per cert, realitzo al meu centre de treball).