I abans de tancar, una darrera ullada en darrera.

Si fa no fa tres mesos en darrera, va començar aquesta experiència. Durant tot aquest temps he posat en marxa un procés d'investigació participativa que m'ha dut a assumir el rol de dinamitzador d'un grup molt heterogeni de persones adultes amb l'objectiu comú de millorar la lectura i l'escriptura. Tot això dins el meu propi centre de treball.

Camí o drecera

La finalitat de tot plegat és la de millorar la pràctica educativa i poder crear un marc d'intervenció més orientat a la formació d'adults, donat que els referents s'havien cercat més aviat en la pràctica alfabetizadora d'infants. El resultat serà un projecte educatiu, senzill però amb idees molt fermes sobre com s'hauria d'impulsar el taller a partir d'ara.

Sí he pogut respectar bastant el pla de treball incial, tot i que he hagut de prendre algunes decisions davant situacions que no havia previst, si més no tal i com han succeit.

Trobareu poques referències a les converses mantingudes amb els alumnes, sempre informals, donat que vàrem creure poc convenient fer entrevistes amb només una part del grup. Per altra banda, la meva disponibilitat no m'hagués permès veure'm amb tots els participants del taller. Així que vàrem decidir que millor ho deixavem per una segona fase, més centrada en l'avaluació de la nova metodologia a mig termini.


Per contra, sí que vaig trobar una activitat que em va permetre identificar alguns usos de la llengua compartits entre els diferents participants: la deriva. Va ser una activitat interessant i relativament senzilla de posar en marxa.

He gaudit molt de donar-me el temps de documentar-me sobre el tema. He tengut l'oportunitat de llegir - i molt - alguns articles molt enriquidors, que no només m'han donat a conèixer l'alfabetització d'adults com un àmbit molt ric de la literatura acadèmica, sinó que m'han empès a qüestionaments importants davant la meva percepció inicial.

El càlcul del temps m'ha fallat en la segona fase, doncs hi havia previst dedicar 40 hores i m'he adonat que no són suficients per poder avaluar les pràctiques realitzades. Les principals innovacions venen d'utilitzar formats no textuals [1] [2] per afavorir les estratègies de lectura o la de plantejar activitats obertes treballades de forma individual. Tot i així, l'objectiu d'avaluar la incidència de noves les metodologies ha quedat cobert a mitges.

En aquests moments encara estic enllestint la darrera part: la redacció del projecte educatiu. Això ho he demorat més temps del previst, per tal de tenir més temps de lectura i per poder tantejar una mica més l'efecte de les petites innovacions metodològiques que he tengut temps de plantejar.

Conclusions

Comparteixo aquí els destacats que penso poden prendre's en consideració en altres projectes similars:

• Els adults no aprenem igual que els infants, encara que l'objectiu d'aprenentatge sigui l'alfabetització. 
• En la formació d'adults, la significació dels aprenentatges i la seva vinculació amb tot el bagatge d'experiències és un factor clau per a l'èxit educatiu.
• L'èxit educatiu ha d'avaluar-se des dels canvis en l'experiència de cada participant.
• L'ús d'exercicis escolars és una pràctica contraproduent, afavoreix la dependència dels referents educatius i baixa l'autoestima com aprenent.

Valoració del procés

Estic molt satisfet del pràcticum, penso que - tot i l'escassetat de les hores - he pogut fer una aportació interessant des del punt de vista psicopedagògic, més tenint en compte que el taller d'alfabetització neix en un context d'intervenció des de l'àmbit laboral, sense haver pogut fonamentar-se teòricament.

Per mi ha estat l'oportunitat d'experimentar des del bagatge que m'han aportat aquests anys de llicenciatura a un cas concret, molt relacionat amb el meu lloc de feina. Aquelles coses que ja podia intuïr, alimentades per la dedicació extra a les lectures i les converses amb tutora i altres col·legues, s'han acabat conformant en una nova concepció del que significa la pràctica de l'alfabetització de persones adultes.

Penso que n'he sortit molt enriquit, donat que m'ha permès consolidar gran part dels coneixements adquirits durant la carrera, a la vegada que els aplicava en un context molt concret.

Penso que - acabat el pràcticum - podré seguir amb el procés de millora del taller d'alfabetització, tot desenvolupant les propostes que he posat en marxa.

A la vegada, no puc negar la sensació de relativa frustració davant la lentitud del ritme de millora que he observat. Tal vegada sigui degut a que es dediquen poques hores al taller, tal vegada que no s'ha sabut potenciar encara l'autonomia dels alumnes... sigui com sigui, aprendre a llegir no es fa en un any: les millores són a molt petita escala i, a vegades, és fàcil contagiar-se de les presses que tots carreguem a l'esquena.