dimecres, 9 de maig del 2012

Com arriba una persona a ser analfabeta?

A primera vista, voler entendre com una persona arriba a ser analfabeta, pot semblar contradictori. L'analfabetisme es considera un punt inicial en el camí individual cap al món lletrat, no pot arribar-se a ser analfabet. Des d'aquest punt de vista, s'entén que analfabet sigui un terme despectiu; una persona que no sigui capaç de llegir i escriure per ella mateixa demostra poca habilitat.

Això no sempre ha estat així, tot i que les paraules no foren les mateixes. A partir del segle XIII, l'església catòlica respon a les reformes i excisions amb la creació de la Santa Inquisició, un conjunt d'institucions que perseguien destruir tot aquell saber que anés en contra del seu interès. Prengueren foc a milers de llibres i persones, convertint aquests actes pro-analfabetisme en esdeveniments públics.

Amb l'exemple, la proposta és canviar la perspectiva, no centrar-nos en el procés individual sinó en el col·lectiu. Així, podem veure quin és el procés social que alimenta l'exclusió de les persones que no saben llegir i escriure.

Lluny de ser un exercici de retòrica, aquesta reflexió va en la línia de les propostes d'autores com Woods que defensen que l'alfabetització és un problema polític, social i econòmic. Alliberar-nos de la visió culturocentrista ens hauria de permetre ampliar la comprensió del què és l'alfabetització.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada