Per contra, el present
s'està nodrint de dues fonts principals: l'experiència directa amb
les sessions i les lectures a les que m'està acostant la recerca
bibliogràfica. Dins aquest segon gran bloc, avui ha arribat el torn
a un dels llibres que tenia pendent a la prestatgeria. Es tracta d'un
text antic, data del 1981, en el que es recullen les principals
aportacions magistrals i les discussions consegüents celebrades al
Simpòsium Internacional sobre Noves perspectives en els Processos de
Lectura i Escriptura, organitzat per la Dirección General de
Educación Especial de la Secretaría de Educación Pública, a la
ciutat de Mèxic.
Repassant l'índex, m'he marcat alguns capítols a llegir, donat que no podré abordar ara tota l'obra. Tot i els més de 30 anys del text, les idees que s'hi presenten són molt poderoses i altament significatives per al meu procés. Alguns dels capítols van especialment enfocats a l'educació escolar, però d'altres poden entendre's des d'una perspectiva més àmplia – aquests són els que m'interessen especialment.
Goodman, K. (1982) El proceso de lectura: consideraciones a través de las lenguas y del desarrollo a Ferreiro, E. i Gómez, M. (comp.) Nuevas perspectivas sobre los procesos de lectura y escritura. Ed. Siglo XXI: Mèxic
Goodman elabora, en la
ponència inaugural, una forta crítica a la tecnologia centrada
entorn a la lectura inicial. Cal entendre aquesta tecnologia com la
pràctica educativa centrada en la mecànica de la lectura. Es fa
referència als treballs de Gray, durant la dècada dels 20 del segle
passat, dels que Goodman n'extreu sis característiques principals:
Materials graduats
De pre-escolar a secundària
Vocabulari controlat
Llistes de paraules basades en estudis de freqüència
Llibres de treball
Pràctica d'habilitats i exercicis amb paraules
Divisió de lectures
Lectures per al desenvolupament i remeieres
Jerarquies d'habilitats
"habilitats per tractar paraules"
Centralitat dels tests
De maduresa, d'èxit, de diagnòstic...
Segons l'autor, la teoria implícita d'aquesta tecnologia hauria de ser: "llegir és identificar paraules i posar-les juntes per aconseguir textos significatius".
Per contra, en el mateix text, Goodman exposa algunes idees molt valuoses, que sense dubte posen en entredit alguna de les pràctiques que estam aplicant al taller de lecto-escriptura.
La seva visió incorpora una idea molt clara sobre la finalitat de la lectura i la seva relació amb el llenguatge oral:
"los lenguajes escritos no son modos de representación del lenguaje oral; son formas alternativas y paralelas del lenguaje oral en tanto modos de representar significado. Si solamente pudieran ser comprendidos por conversión al lenguaje oral, entonces no se cumplirían propósitos especiales para los cuales se necesita el lenguaje escrito, principalmente la comunicación a través del tiempo y del espacio." [Goodman: 1982, pàg. 16-17]El següent esquema intenta sintetitzar algunes de les principals idees que presenta en aquest text:
 |
| Elaboració pròpia a partir de la font citada. |
"Desde mi punto de vista, aprender a leer empieza con el desarrollo del sentido de las funciones del lenguaje escrito. Leer es buscar significado y el lector debe tener un propósito para buscar significado en el texto [...] por la misma razón, creo que solamente se aprende a leer y escribir una vez. Si se es letrado en una lengua es muy fácil llegar a ser letrado en otra."Però el darrer paràgraf del text és cabdal per a la pràctica educativa:
"No es más difícil aprender a leer y a escribir que aprender el lenguaje oral. Pero los programas de instrucción deben apartarse de las tradiciones de tratar a lengua escrita como un tema escolar para ser dominado. Mas bien deben basarse en una comprensión del proceso y en el crecimiento natural del niño dentro de la lengua escrita"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada